Transporte a Gandia, que aventura!!!!

Hola amics,

Aquest cap de setmana hem fet el transport amb el Almaran (Dufour 34) del Balis a Gandia. Ha anat bé...tot i la pluja, el fred i el vent. Per si teniu una estoneta, he pensat compartir amb vosaltres la nostra "petita aventura".

Resum del transport:
Arribem al Balis en cotxe el divendres a la tarda amb temps variable, núvols i poc vent. Fem els últims preparatius (avisar a Secretaria que marxem per un parell de mesos cap a la la zona Llevant, recollir alguna vela que faltava, ...) i no ens oblidem de passar per la benzinera del Balis on omplim el dìpòsit (90 litres). Adicionalment portem 3 dipòsits adicionals de 10litres i un dipòsit de 25 litres. Ens trobem amb el "Vértido dos" que també carrega benzina per anar cap a Barcelona per la Interclubs. Veiem com va cap al rumb 240 mentre que nosaltres enfilem cap al 220 amb 200 milles per arribar a Gandia.

La primera alegria arriba quan tenimt al través de les torres olímpiques de Barcelona (a unes 5 milles de la costa) ens acompanyen 3 dofins una bona estona.....al l´hivern s´acosten més a la costa...deu ser que hi ha menys "motores". A l´estiu ens les trobem normalment més enllà de 10 milles. Són els primers dofins que veiem aquest hivern per lo que, com nens, treiem la càmara i a fer videro i fotos. Després, trucada a la familia per explicar que tot va bé i que els dofins ens "cuiden".

La primera part del transport passa molt tranquila amb la vela major hissada i a motor, seguint la costa a certa distància fins que a partir de Port Ginesta es comença a fer de nit i cada vegada ens separem més de la Costa. De fet, en general, cap al rumb 180 aniríem a Mallorca, al rumb 200 cap a Ibissa i al rumb 220 cap a Cabo Nao (Gandia / Altea)...així que pilot automàtic cap al rumb 220.

Per molt que ens allunyem de Barcelona, quan la distància és superior a 30 milles, per la popa encara es veu un núvol de llum al rumb 40, que és la contaminació llumínica de la ciutat, aeroport,...

Es posa interessant quan de nit amb lluna decreixent molt petita, quasi sense visibilitat, compencem a veure carguers a l´alçada de Tarragona. Els que baixen cap a Gibraltar o pujen cap a França en passen per babor a unes 5 milles i ens van creuant els carguers anant o venint de Tarragona. Normalment, a través de les llums, es veu clarament qui va a on i es pot preveure la maniobra per no tenir problemes, però és important no relaxar-se ja que, una petita llum que sembla a l´horitzó, se´t converteix en un mercant perillòs en menys de 20 minuts.

Amb el canvi de guardia, ens expliquem detalladament què és cada una de les llums que ens envolten (360 graus), per saber quines llums venen i quines se´n van, quines semblen que creuaràn per popa i quines per proa. El trànsit és intens i el que arriba a coberta després de descansar, sempre triga una estona a situar-se i habituar-se a la llum. Així que aquests 5 minuts de xerrada abans de quedar-se sol a coberta, són crucials per estar situat.

Al cap d´una estona arriba el moment més complicat amb un mercant. És quan veig a a estribor (molt lluny) una llum blanca i una petita llum vermella. Segur que és un mercant ja que les llums es fan molt grans a gran velocitat. Deixo passar 10 minuts sense deixar de mirar aquelles llums, vé de dret cap a nosaltres ja que sempre veig la llum vermella i cada vegada és més gran. La lluna no em pot ajudar donat que el cel està completament tapat. Si hagués vist dues llums blanques junt amb la vermella, voldria dir que li començava a veure el costat al mercant i que ens passaria per la proa, mentre que li li haguès vist la llum verda voldría dir que ens passaria per estribor sense problemes. Sens dubte surt de Tarragona i va cap a Gènova o similar ha que va quasi perpendicular a la costa. Com que segueixo veient la llum vermella tota la estona i cada vegada més gran, vol dir que estem en rumb de col.lissió. Passats 15 minuts amb la mateixa situació desde que l´he vist per primera vegada, és l´hora de fer un canvi de rumb molt explícit (40 graus) per mostrarli al mercant la nostra llum vermella, enlloc de la verda. Fet aquest pas el més important és intentar escoltar el soroll del mercant (estant el mercant barlovent) i veure si veig dues llums blanques. Si no és així, toca agafar la radio, cantar la possició de la nostra embarcació (Latitud i Longitud) i informar a través del canal 16 que hi ha un mercant a menys d´una milla i demanar la seva confirmació de que ens ha vist.....passen un parell de minuts i veig les dues llums blanques, una més baixa i una altre més alta (junt amb la llum vermella). Escolto clarament el soroll dels motors i el mercant passa en sentit invers a l´Almaran a menys de 200 metres.....massa a prop per un 34 peus de 28 cv de motor.

Una vegada més, adonar-se de lo important que és tenir clar les llums de les embarcacions a la nit. Ara sí, veient com el mercant comença a desapareixer per la nostra popa, tormen a virar cap 40graus cap al 220 per seguir camí de Gandia. Després de la zona de Tarragona sembla que ens hem quedat sols, quasi cap altre llum a l´horitzó i el cel es despeja de forma que inclús es veuen les estrelles.

Seguim el transport a motor i amb la major ja que hi ha poc vent i passem les illes columbretes quan clareja el dia. Com si comencés una nova etapa, a la proa el cel està negre per etapes. Hi ha grups de núvols i es veuen línees difoses i verticals a sota els núvols...tempesta a la vista. Parlant entre nosaltres, fem broma escollint per on anirem per no coincidir amb aquestes tempestes, però a 6 nusos de velocitat, quan se t´acosta un grup de núvols i pluja no et queda més que tancar bé l´accés a l´interior del vaixell i auguantar el xàfec.

Poc després comença a entrar vent, a ràfegues, i més vent i més vent...ja estem preparant el riç a la major...25 nusos de vent sostinguts. Pensem que només serà una estona però passen les hores, anem anem fent torns a la roda i sembla que anem cap a més. El vent té tendència de dretes i quan més a la dreta, més intensitat.... 35 nusos, cel tapat, ...queden 40 milles...i el fred i més fred.

Passen les hores i ens anem quedant gelats. Jo m´he posat el traje d´aigüa HH de tota la vida ...però té forats als genolls, passen les hores i onada més onada, tinc els pantalons interiors xops i el pitjor, m´ha entrat aïgua a l´interior de les botes d´aïgua, tinc la planta dels peus que no me la sento....El meu company de travesses no va gaire milllor, està la meu costat i es treu els guants....estàn tant xops com si els hagués sumergit en aïgua. Té les mans gelades com una roca. Posa les mans directament dintre de les butxaques del traje.

El mar es veu blanc degut a la intensitat del vent y les onades passen per sobre de la coberta com si fossin dards d´aïgua. L´aïgua del mar està a 12 graus. Comença a ploure de nou.....sopren però la pluja que abans ens semblava freda i humida, ara, passades les hores i havent rebut onada rera onada, ara fins i tot la trobem "calenta". La temperatura de la pluja sembla més calenta que la del mar. Comencem a tenir tremoplors....i falla la roda de timó!! M´avisa d´immediat. Ell aguanta fort i jo em poso a buscar perquè s´ha bloquejat. Ens coneixem. Sabem que quan les coses no van bé, ens hem de donar temps. Ell aguanta el rumb sense dir rès i jo remeno i remeno, no veig cap peça trencada....finalment veig que s´han sortit unes anelles que han bloquejat el timó. Informo del que he vist i entre els dos, ho tornem a col.locar al seu lloc...revisem...tot Ok. Segueix gobernant, tornem a la normalitat....molt de vent i molta onada, però cap avaria.

Les milles sembla que no passen, costa remontar, 40 milles amb intensitat de 35 nusos sostinguts, vent de terra, comencem a tenir tremolors, estem els dos a coberta una hora rera l´altre. Tenim ha un pacte no escrit: quan hi ha vent, tots dos estem permanentment a coberta. És la forma de solucionar els problemes "traïdors" que apareixen quan menys t´ho esperes.

Falten 6 milles, la mar està menys moguda ja que ens acostem a terra i com que el vent vé de terra, no ha pogut crear tanta onada. Vaig abaix, directe a buscar el motor, necessito sentir una mica d´escalfor. Em tremolen les mans i...no puc evitar que em tremolin les dents. No m´havia passar mai. Quin fred. Em trec la xaqueta del traje d´aïgua i m´en poso una de seca, no tinc canvi pels pantalons. No em sento la planta dels peus.

Falten 3 milles, truco al RCNGandia,....tot OK. És de nit però ens esperen amb un amarrament. Parlem de la maniobra, estem molt cansats, gelats i fa molt de vent, no val la pena intentar arriar la major encara...decidim arriar-la dintre de port (és una entrada ample de mercaderíes abans d´entrar a la bocana del port esportiu).

Entrem a port....quina tranquilitat....desembarquem....anem caminant cap a les dutxes, sembla que el terra es mogui...sopar calent al restaurant dels mariners ....i a dormir.

Diumenge, ja és de dia, són les 8h, al vaixell sembla que hi ha hagut un combat...ens posem a encreçar i secar tot...son les 11h i anem a esmorçar....decidim que ens hem de fer un homenatge: un entrepa de calamars!! Ens quedem pensatius, callats, ...què bo!!! A partir d´ara ho convertirem en tradició.

Quan ho passes malament (vent, pluja i fred, molt de fred,....), el valor que li dones als petits detalls és infinit, com ho és la sopa calenta que et donen quan acabes la regata de 200 milles d´Altea o el entrepà de la calamars a Gandia!!!

Una abraçada,

P.D: La nostra intenció és participar a la regata de 150 milles del 14-15 fe febrer Gandia - Ibiza (Es Vedrà) - Gandia